El UE Tavernes – Valencia CF de la primera ronda de la Copa del Rey ja forma part de la història del club de Tavernes de la Valldigna. El campió de La Nostra Copa va jugar com a local al Camp de Mestalla davant un Primera Divisió, i davant l’equip del qual són aficionats molts dels seus jugadors i veïns.

El Valencia CF es va imposar per 0-6 en un partit que va dominar de principi a fi i en què es va notar la diferència de categoria. Però la nit va ser del Tavernes des de molt abans del xiulet inicial, amb una afició que no va deixar d’animar ni un sol minut.

Així va ser el UE Tavernes – Valencia CF: una ventada des del primer minut

No hi hagué temps ni per a acomodar-se a la grada. En el primer minut, Aimar Blázquez posà la pilota a l’àrea i Dani Raba no perdonà: 0-1. Un colp matiner que marcà el guió de la nit.

El Valencia CF es feu amo de la pilota des de l’inici i la UE Tavernes es replegà, ordenada, per a resistir. En el minut 11, Raba passà de golejador a assistent i Hugo Duro definí amb qualitat davant el porter valler per a fer el 0-2.

L’equip de Javier Aguirre, amb rotacions i minuts per a jugadors menys habituals i de la pedrera, no alçà el peu. Luis Rioja feu el tercer en el 19 i, només quatre minuts després, Harvey Elliott signà el 0-4 amb què s’arribà al descans.

Després de la represa, el guió no canvià. Aimar Blázquez, que ja havia donat l’assistència del primer gol, es convertí en el protagonista de la segona part amb un doblet: el 0-5 en el minut 57 i el 0-6 en el 69. Enfront, la UE Tavernes no deixà de lluitar cada pilota, fidel a la idea amb què va aplegar a Mestalla: competir i gaudir.

Al xiulet final, els jugadors dels dos equips se saludaren sobre la gespa, en un comiat a l’altura d’una nit que el club valler no oblidarà.

Edu Palomares: “Ha sigut un orgull per a nosaltres”

L’entrenador de la UE Tavernes, Edu Palomares “Tomaca”, va atendre la FFCV després del partit i no va amagar el que havia significat la nit per a tot el poble:

“Ha sigut molt bona experiència, no sols per a mi, sinó per als jugadors, el cos tècnic i, sobretot, per a les famílies, la gent del poble i els xiquets de l’escola. Hem disfrutat moltíssim. Ha sigut una festa, i m’ha impactat molt veure 32.000 persones mirant un partit del nostre Tavernes. Ha sigut un orgull per a nosaltres”.

Sobre el partit, el tècnic destacà l’esportivitat dels dos equips i l’esforç dels seus davant un rival de Primera Divisió:

“Ha sigut un partit molt noble. Ells han competit i nosaltres també. Ens ha costat un poc mantindre el seu ritme, sobretot per les dimensions del camp, que és complicat. Però estic molt orgullós i molt content del que ha fet el meu equip i de com ha treballat”.

Palomares també contà que Javier Aguirre el va anar a buscar per a donar-li l’enhorabona. El tècnic del Valencia CF el va animar a continuar, perquè té un equip per a competir, i li va preguntar si havia disfrutat de l’experiència. Palomares, per la seua part, li va desitjar tota la sort per a traure el Valencia CF de la zona baixa.

El camí del UE Tavernes fins al Valencia CF en la Copa del Rey

El premi va arribar després d’un any per a emmarcar. La UE Tavernes, que competix en la Lliga Comunitat FFCV, es proclamà campiona de la V edició de La Nostra Copa, el torneig de la FFCV que dona una plaça per a la Copa del Rey. Ho feu de la mà d’Edu Palomares, el mateix tècnic que esta temporada ha tornat a la banqueta vallera.

Eixe títol li obrí la porta de l’eliminatòria prèvia davant la UD Maracena. Després de l’1-1 de l’anada a Granada, la tornada al Camp Municipal de Tavernes acabà 0-0 després de la pròrroga. En els penals aparegué el porter Javi Pelegrí, que aturà el segon llançament granadí, i Artur marcà el quint per a segellar el pas històric. Era la primera vegada que el club aplegava a esta ronda de la Copa.

El sorteig li regalà el rival somiat: el Valencia CF. Per a una plantilla i un poble d’uns 18.000 habitants amb tant de sentiment valencianista, jugar davant l’equip dels seus amors tenia encara més significat. Així ho resumí Palomares:

“No pensàvem que podríem arribar així. Que et toque el Valencia en el bombo i viure este escenari ha sigut una cosa meravellosa per a nosaltres. Hem d’estar orgullosos del que hem fet i d’on hem arribat, i lluitarem per a intentar tornar-hi”.

Una afició que no deixà d’animar en tot el partit

Si alguna cosa va marcar la nit a Mestalla va ser l’afició de la UE Tavernes. Càntics, bufandes i colors rojos des de molt abans del xiulet inicial, en una grada que va viure la cita com una festa per a tot el poble de Tavernes de la Valldigna.

I no va ser només la prèvia. Amb el marcador en contra des del primer minut, els aficionats vallers no deixaren d’animar, d’aplaudir cada recuperació i d’arropar els seus fins al final. Un suport a tope que va ser, sense dubte, l’altra gran victòria de la nit, i que el seu entrenador va viure des de la banqueta:

“El més important ha sigut girar-me des de la banqueta i veure tota la gent del meu poble, les camisetes del Tavernes, i el murmuri de la gent quan atacàvem, com animava. És una cosa que m’emporte, que sempre tindré ací dins i que sempre recordaré”.

“Fent història al teu costat!”, deia una de les pancartes. Així ho va viure el poble.

Mestalla, l’escenari d’una nit esperada

El partit es va jugar a Mestalla de manera excepcional, perquè el camp municipal de Tavernes no reunix les condicions per a rebre un Primera Divisió. Els dos clubs acordaren traslladar-lo a l’estadi valencianista.

La cita estava prevista per al 28 d’octubre, però es va ajornar després del tràgic accident ferroviari de Toledo, en senyal de respecte a les víctimes i a les seues famílies. Finalment, Mestalla va presentar una gran entrada, i el club va posar autobusos gratuïts perquè la seua gent poguera estar al costat de l’equip.

Una nit per al record i, ara, la Lliga

Després de la Copa del Rey, la UE Tavernes torna a la Lliga Comunitat FFCV, on travessa un moment complicat. Palomares ho té clar: toca rebaixar l’eufòria d’estos dies, amb tantes fotos, vídeos i entrevistes, i “centrar-nos en el que és important, que és competir, i traure l’equip d’esta situació, que no és fàcil”.

Sobre la gespa es va notar la diferència de categoria, però la cita ja forma part de la història del futbol valencià. Per a la Federació, vore un campió de La Nostra Copa a Mestalla és la millor mostra del que significa esta competició per als clubs de la Comunitat Valenciana.