La segona sessió de les Jornades per a Entrenadors/es de la FFCV i la Càtedra Caixa Popular-UCV s’ha celebrat este dijous, 19 de novembre, en la seu Sant Joan i Sant Vicent de la Universidad Católica de Valencia (UCV). Rubén Mora, Vicente Lizondo i Sergio Pellicer han posat el focus en l’entrenador i l’àrbitre com a referents educatius per als menors en situació de vulnerabilitat.
La vesprada, conduïda pel Dr. Ignacio Ballester Esteve, director de les jornades i coordinador de l’àrea «Esport i vulnerabilitat» de la Càtedra Caixa Popular-UCV, ha tancat la formació de dos vesprades «Ningú es queda en fora de joc», que computa per a la revalidació de la llicència UEFA. La primera sessió, celebrada dimecres, es va centrar en el futbol com a ferramenta d’inclusió social.

Rubén Mora: formar entrenadors per a formar persones
Rubén Mora, president del Comité Tècnic d’Entrenadors i director de l’Escola d’Entrenadors de la FFCV, ha obert la vesprada de ponències amb «Formar entrenadors per a formar persones: futbol base i vulnerabilitat en la Comunitat Valenciana». Mora, que ha parlat com a pare, entrenador i educador, ha construït la seua intervenció a partir de tres mirades de persones que treballen cada dia amb menors.
Ha projectat els testimonis en vídeo de Diego Silipo, monitor d’esports del Col·legi Diocesà Santiago Apóstol del Cabanyal (València), i d’Alberto Montes, seleccionador autonòmic masculí sub-12 de la Selecció Valenciana. També ha compartit les reflexions de Samir Elzein, professor de Primària del mateix col·legi, que va recollir en les reunions que va mantindre amb ell.
El Col·legi Santiago Apóstol acull un alumnat que prové en la seua totalitat d’entorns social i econòmicament desfavorits. El 84 % és d’origen romaní i un 10 % és migrant. En les seues aules conviuen 13 nacionalitats, amb més presència d’alumnat llatinoamericà.
Mora ha organitzat la seua ponència en quatre blocs: el salt de paradigma, amb la mirada escolar i formativa dels qui treballen amb estos menors; el lideratge del vincle, basat en «l’autoritat guanyada per l’afecte», els codis culturals i la piràmide invertida; la metodologia en el camp, amb la baixa directivitat i el salt tutelat al club reglat, una proposta que hui és un projecte i que «tant de bo siga una realitat», i, finalment, la veu de l’especialista. Des del principi ha posat el focus en atendre cada persona, en què cada jugador done el millor de si mateix i en un valor que ha definit com a «superimportant»: la justícia.

Captar, fidelitzar i educar: la mirada del Cabanyal
En el seu testimoni, Diego Silipo ha descrit la realitat del Cabanyal, un barri amb «circumstàncies prou complicades i conflictives». Molts dels seus alumnes viuen en situació de vulnerabilitat i no estan acostumats a un esport reglat, per la qual cosa necessiten entrenaments més oberts i flexibles. Silipo ha explicat que el treball amb este col·lectiu es planteja a tres terminis:
- Curt termini, captació: que vinguen i participen, que no estiguen al carrer i que tinguen un lloc segur on fer esport.
- Mitjà termini, fidelització: que continuen venint, que els agrade l’activitat i que se senten part d’ella.
- Llarg termini, aprenentatge: que aprenguen futbol i, sobretot, valors com l’ètica, perquè el futbol «és un mitjà, no la fi».
«No és només ser entrenador de futbol: és una mescla de diversos components que fan una activitat meravellosa», ha resumit.
Des de la mirada de l’especialista, el seleccionador autonòmic masculí sub-12, Alberto Montes, ha defés en el seu vídeo que l’esport té una funció social: «La meua visió sobre el futbol, sobretot en etapes primerenques o en contextos amb dificultats, és que ha de tindre com a missió i objectiu principal ajudar les persones, evitant qualsevol tipus de discriminació o exclusió social».
Les cinc virtuts de l’entrenador
Mora ha destacat cinc virtuts que ha de reunir l’entrenador que treballa amb menors en contextos de vulnerabilitat:
- Flexibilitat radical.
- Paciència infinita.
- Coherència ètica.
- Sentit de la justícia.
- Qualitat tècnica: zero condescendència, el millor mètode, el millor baló i la màxima autoexigència pedagògica.
Finalment, ha abordat les claus del pont que ha de portar estos menors cap al futbol federat. Ha tancat amb una frase que resumix la seua ponència: «El primer gran triomf formatiu no és guanyar el dissabte: és que el xaval torne voluntàriament el dimarts».
Vicente Lizondo: la vulnerabilitat de l’àrbitre de futbol
Si per a Mora el gran triomf és que el xaval torne el dimarts, per a l’exàrbitre de Primera Divisió Vicente Lizondo és que cap àrbitre abandone. Lizondo ha pres el relleu amb «La vulnerabilitat de l’àrbitre de futbol», una ponència que ha posat el focus sobre el col·legiat, a qui ha presentat com el col·lectiu més feble i vulnerable del terreny de joc i també el més fàcil de criticar. Ha recordat que els àrbitres s’equivoquen, com qualsevol persona en qualsevol àmbit de la vida.
Lizondo ha resumit en sis claus el paper de l’àrbitre com a agent educatiu:
- Transmetre valors.
- Promoure la convivència.
- Garantir la igualtat entre els participants.
- Previndre conflictes.
- Fomentar l’empatia.
- Generar confiança.
I ha acabat amb una reflexió sobre el futur de l’arbitratge: «El nostre major triomf no serà tindre més àrbitres, sinó aconseguir que cap abandone perquè el futbol no ha sabut cuidar-lo».

Sergio Pellicer: l’entrenador com a referent educatiu
Ha tancat el torn de ponències Sergio Pellicer, que va ser futbolista professional i hui és entrenador, amb «Del futbol base al futbol professional: l’entrenador com a referent educatiu», centrada en el lideratge i en la gestió de la vulnerabilitat en el futbol professional.
Pellicer ha reivindicat el futbol base com el lloc on «realment s’aprén» i on es forma els jugadors jóvens. Per això ha defés que «els entrenadors de futbol base haurien d’estar més ben remunerats». Ha recordat també que no tots els jugadors arribaran a l’elit i que eixe no és l’objectiu: l’important és que, hi arriben o no, s’enduguen un fons de valors.
A partir de la seua pròpia experiència, ha explicat com el futbol professional va «intoxicant i contaminant» situacions sense que els mateixos professionals se n’adonen, i com això afecta també l’entrenador. Ho ha il·lustrat amb el cas del jugador del planter de 16 o 17 anys a qui el tècnic del primer equip puja i posa en el focus mediàtic: «marca dos gols i li canvia la vida d’un dia per a l’altre». És en eixe trànsit, ha assenyalat, on l’entrenador no pot perdre el seu paper de referent.
Pellicer ha resumit així la diferència entre els dos mons: «En futbol base som gestors d’hàbits i de valors, i en el futbol professional, d’egos i emocions».

Taula redona: «Ningú es queda en fora de joc: com actuem?»
Les jornades han acabat amb una taula redona en què Rubén Mora, Vicente Lizondo i Sergio Pellicer han posat en comú les seues experiències, amb Ignacio Ballester com a moderador.
Mora ha parlat de la confiança com a base del treball amb menors: «Es perdona l’error, però no la mentida. Quan treballes amb persones, no els pots fallar. Tens un repte de credibilitat».
Lizondo ha apel·lat a protegir l’espectacle i els seus protagonistes: «La gent va a un estadi a vore els futbolistes. Cal protegir els jugadors amb més talent».
Pellicer, per la seua banda, ha parlat de l’exigència emocional de la banqueta: «La solitud de l’entrenador està en la derrota i en la victòria. Si t’afecta la crítica, no entrenes. Per això jo vaig optar per abstraure’m de tot».
Balanç de les Jornades per a Entrenadors/es FFCV-UCV
Amb esta segona vesprada han conclòs les Jornades per a Entrenadors/es «Ningú es queda en fora de joc», organitzades per la Federació i la Càtedra Caixa Popular per a l’Estudi dels Desafiaments Socials i la Vulnerabilitat de la UCV. Les dos sessions han abordat el futbol base com a ferramenta per a integrar els menors en risc d’exclusió social i el paper d’entrenadors i àrbitres com a referents educatius.










