El Servigroup Peníscola FS s’ha convertit de nou en campió de la Supercopa Comunitat després de derrotar en la final de la segona edició a un combatiu FS Picassent per sis gols a tres.
El Pavelló Poliesportiu Municipal de Segorbe va viure un ambient extraordinari en esta segona edició de la Supercopa Comunitat, amb quasi mil espectadors, entre els quals es trobaven les aficions dels dos equips desplaçades fins a la capital de l’Alt Palància.
El partit va estar molt disputat, amb fases de bogeria, golassos i el seu tram bast i coper. Una trobada digna d’una gran final que posa en valor tot el futbol sala que hi ha en la Comunitat Valenciana.
Víctor Pérez, Juanico, Juanqui i Lucas Rocha, estos dos últims per partida doble, van anotar els gols per al Peníscola, mentres que un inspiradíssim Nacho Gómez es va encarregar ell només de marcar els tres punts del FS Picassent.
Partidàs
El Servigroup Peníscola FS era el favorit; no feia falta ser Einstein per a saber això. I no parlem per la diferència de categories en les quals juguen els dos equips, sinó perquè ara mateix, després de proclamar-se campió d’Espanya per primera vegada, els de Peníscola són l’equip més en forma d’Espanya.
Estan tocats per una vareta, amb un halo màgic que els dota de superpoders quan xafen el parquet. I era precisament això el que ha fet d’esta final un esdeveniment tan bonic per al futbol sala de la Comunitat Valenciana.
Primer, perquè el propi club, estant en el més alt del cim, li dona valor com a manera de potenciar i d’agrair tot el que ha rebut del futbol sala de la seua Comunitat.
I segon, perquè la seua presència va animar que les graderies estigueren plenes, fins i tot amb autobusos d’aficionats des de Peníscola i des de Picassent, i al fet que el FS Picassent visquera l’experiència com un premi a les grandíssimes temporades en lliga que està realitzant estos anys.
Per tot això potser va passar el que va passar en el primer minut. El FS Picassent va eixir a la pista enlluernat i Peníscola va ficar dos gols ràpids, marca de la casa. Primer va ser Víctor Pérez i després va ser Juanico. No van donar opció als taronges de saber què estava passant. Dos zero de partida.
Però malgrat això, el FS Picassent va aterrar en el partit i va anar mostrant les seues cartes a poc a poc. El joc dels blaus era el ràpid que és, molt ràpid, però la garra de Picassent va aparéixer per a començar a intimidar a Gio.
Així va ser com, en el minut nou, Nacho Gómez va retallar diferències amb una volea espectacular després d’una jugada de servici de banda.
Després del gol encaixat, Servigroup Peníscola FS va ficar la directa i va tirar de galons per a tornar a ficar distància en l’electrònic. Juanqui va exercir de pivot a la seua manera per a plantar-se en un mà a mà amb Randy Angulo, però el porter del FS Picassent el va traure miraculosament.
Encara així, el rebuig va caure a peus de Pablo, que li la va tornar a donar a Juanqui perquè consumara la venjança de la parada que acabava de fer Randy. Inapel·lable.
El partit va entrar en fase de bogeria, eixa que tan poc agrada als entrenadors i als quals escrivim cròniques en les quals apuntar coses que passen durant el partit, però que tan necessària resulta perquè este esport siga tan apassionant.
Nacho Gómez, amb la fletxa per a dalt, va llançar una pepinada quasi des del centre del camp i va posar a un al seu equip.
I en la jugada immediatament posterior, després del servici de centre, Lucas Rocha va combinar en paret per a plantar-se només davant del porter i posar el 4-2 amb el qual es va arribar al descans.
Segona part, bronca i copera
Nacho Gómez estava ‘on fire’ i no va voler deixar morir el partit. Va traure a passejar la seua esquerra res més tornar de vestuaris i va posar al seu equip una altra vegada a un gol de diferència. Un altre golàs del 8 de Picassent. Quin partit partidazo estàvem veient! Quin nivell!
Eixe gol va posar als taronges d’igual a igual amb el campió d’Espanya. És el bonic d’esta Supercopa: de sobte va desaparéixer la diferència de categories i van anar d’igual a igual.
La trobada va entrar en una dinàmica de guerrilles en totes les parts de la pista. Partit bronc i coper. Rober va haver de tirar de targetes i d’experiència per a intentar aplacar els conats d’enfrontaments. Un gran àrbitre, també valencià.
Cada pilota dividida era una lluita entre dos bèsties que no es prestaven ni un mil·límetre l’una a l’altra. Juanico, Álex Serra i Hugo Carrasco es van emportar el premi de la targeta en eixes emboscades.
Amb el FS Picassent a un sol gol de distància i amb la seua afició apretant com mai, els pupils de Vicent Carrasco van tirar la resta per a aconseguir la matxada.
Però Juanqui, una vegada més Juanqui, va puntejar un tir llunyà de Juanico i va tornar a posar al seu equip dos per davant mancant set minuts per al final.
Lucas Rocha va ballar al seu defensor per a fer el sext quan quedaven cinc minuts i a Carrasco no li va quedar més remei que jugar de cinc, amb el perill que això suposava per a la seua porteria.
Però poc va poder fer ja contra el Peníscola. Una gran final per part dels dos equips.
